Hi ha persones que fracassen en els seus processos vitals per manca de seguretat personal i
per la por que això suposa de cara a relacionar-se amb la gent.
Moltes estratègies terapèutiques fan incís en el fet d’aprendre pautes de comportament que, a base d’entrenament, van generant autoestima i determinació. Aquesta part és important però ho és més encara el fet d’ajudar la persona a desbloquejar la seva inhibició mitjançant exercicis destinats a connectar amb les seves pulsions primàries. És a dir, darrera de tota persona, hi ha un “primat”, civilitzat sí, però en el fons un primat, i si aquest aspecte està massa cohibit, les pautes d’aprenentatge poden semblar-li murs inabastables. Si no es desperta “l’instint” anul·lat o adormit per determinades condicions ambientals i/o educatives, els processos d’adaptació al medi poden ser molt lents.
Per tant, l’apertura dels esquemes mentals (fent incís en la independència de camp, és a dir en l’amplificació dels paràmetres de pensament) i la reconnexió biològica amb un mateix seran passos previs abans de la experiència vital que suposa guanyar seguretat i perdre la por en la relació amb els altres.
Damián Ruiz